Travesso el Tàmesi fugint de la boira imaginada,
perfilant sempre el subjecte que no arribaré a ser.
Viatgen criatures entre les illes més rares.
D' Austràlia ningú en surt, jo vull saber el perquè.
Enfilo la navalla distingint el bell del mall,
odio el pont de pedra, planejo un fet mortal:
creuar-te nadant de nit, mullat pel negre fang
com riu que sempre ofega totes les grans ciutats.
Demà canviarà el to de l'instrument innat.
Avui he començat per desviar la fi.
No estic enlloc quan sóc un marge de paper
i llenço la mirada, cercant el teu sospir.
El fi i la fi
Il y a 16 ans
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire